dimecres, 25 de maig del 2011

Concepció actual de l'univers

 Les galàxies

Una galàxia és un sistema massiu d'estels, núvols de gas, planetes, pols, i potser matèria fosca, i energia fosca, units gravitacionalment. La quantitat d'estels que formen una galàxia és variable, des de les nanes, amb 107, fins a les gegantes, amb 1012 estels. Formant part d'una galàxia existeixen subestructures com les nebuloses, els cúmuls estel·lars i els sistemes estel·lars múltiples.S'estima que existeixen més de cent mil milions

Tipus de galàxies:
 Han estat classificades d'acord a la seva forma aparent. Una forma comuna és la de galàxia el·líptica, que, com ho indica el seu nom, té el perfil lluminós d'una el·lipse. Les galàxies espirals tenen forma circular però amb estructura de braços corbs embolicats en pols. Galàxies amb formes irregulars o inusuals es diuen galàxies irregulars, i són, típicament, el resultat de pertorbacions provocades per l'atracció gravitacional de galàxies veïnes. Aquestes interaccions entre galàxies veïnes poden induir l'intens naixement d'estels. Finalment tenim les galàxies petites que manquen d'una estructura coherent i a les quals també se'ls crida galàxies irregulars.
NGC 4414, galàxia espiral

La Via Làctia:

La Via Làctica és una galàxia espiral en la qual es troba el Sistema Solar i, per tant, la Terra. Segons les observacions, posseeix una massa de 1012 masses solars i és una espiral ; amb un diàmetre mitjà d'uns 100.000 anys llum, es calcula que conté entre 200 mil milions i 400 mil milions d'estels. La distància des del Sol fins al centre de la galàxia és d'al voltant de 27.700 anys llum . La Via Làctica forma part d'un conjunt d'unes quaranta galàxies anomenat Grup Local, i és la segona més gran i brillant després de la Galàxia de Andrómeda.

Panoràmica nocturna de la Via Làctica vista des de la plataforma de Paranal    




Les estrelles

Una estel és tot objecte astronòmic que brilla amb llum pròpia. Generen energia en reaccions de fusió nucles, a causa de la pressió gravitatòria que excerceix la seva pròpia massa.


Composició:

La composició química d'un estel varia segons la generació a la qual pertanyi. Com més antiga sigui més baixa serà la seva metalicitad. A l'inici de la seva vida un estel similar al Sol conté aproximadament 75% d'hidrogen i 23% d'heli. El 2% restant ho formen elements més pesats, aportats per estels que van finalitzar el seu cicle abans que ella. Aquests percentatges són en massa; en nombre de nuclis, la relació és 90% d'hidrogen i 10% d'heli.
En la Via Làctica els estels es classifiquen segons la seva riquesa en metalls en dos grans grups. Les que tenen una certa abundància es denominen de la població I, mentre que els estels pobres en metalls formen part de la població II. Normalment la *metalicidad va directament relacionada amb l'edat de l'estel. A més elements pesats més jove és l'estel.

Clasificació:

Clasificació Color Temperatura (°C) Exemple
  W-O Blanco verdoso 100000 Wolf Rayet
  B Azulado 25 000 Spica
  A Blanco 11 500 Sirio
  F Blanco amarillento 7500 'Canopus
  G Amarillo 6000 Sol
  K Anaranjado amarillento 4700 Arturo
  M Anaranjado 3000 Antares
  R Anaranjado rojizo 2600 CW Leonis
  N Rojo anaranjadas 2000 Betelgeuse
  S Rojo 1400 Andromedae

Clasificació de les estrelles

El sol

És l'estel més proper a la Terra i el major element del Sistema Solar. Els estels són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.El Sol és també nostra principal font d'energia, que es manifesta, sobretot, en forma de llum i calor.Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu al voltant.



Distàncies a l'univers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada